Pensava que ja havia estat suficient per a mi. Pensava que després de haver-ho intentat en diferents ocasions, devia donarme per vençuda. Però que anava a fer? Aferrar-me a la idea de que ningú hem volia realment? Algú havia d'haver.. Vaig seguir esperant i els mesos pasaven. No havia ningú, ningú que hem cridés realment l'atenció. Jo no volia que un xic de físic notable hem diguera "que guapa ets, vols quedar?". No, jo ja no buscava això. Necessitava una persona que fera que s'hem posaren els pels de punta, que cada volta que mirara una foto seua, tots els meus sentits s'alteraren. El que jo volia era somiar amb ell i estar segura de que ell també o faria. Un xic que no busqués només el que a tots els interessa. Ja estava cansada de ser una xica d'una setmana o amb una mica de sort, de dos o tres. Cansada de que se m'otorgara eixa fama que no hi era certa creada per la enveja. Estava cansada de llitar-me per les nits plorant per un xic el qual uns dies després m'adonaria de que no valia la pena. I bé, han passat les setmanes, els mesos i quant ja hem feia la idea.. vas apareixer. Com en un somni. Poc a poc, un sentiment que en un principi hi era quasi insignificant o simplement d'amistat va anar creixent. Però hi havia algo, algo que hem tirava enrere. Suposava que el meu cor ja s'estava acostumant a no sentir i a no deixar-se enganyar. Pero esque ell, en poc temps o va camviar tot.. On està el meu cor? Què has fet amb ell? Espere que sigues el xic amb el que jo somiava i que'l cuides bé.